La història de Josep Maria Moragues, fundador de Despatx Moragues, és una història molt bonica, i trista.

Josep Maria era un noi gamberro, tant que, vivint a Lleida, els seus pares el tenien internat al “Col.legi Menor Sant Anastasi” de la mateixa ciutat.

Als 16 anys (gener del 65), mentre estudiava el PREU (el curs previ “per accedir” a la Universitat en aquella època) mor el seu pare.

Des d’aquell moment Josep Maria assumeix que és el més gran de 4 germans  i ha d’adquirir el rol de cap de família. Té 3 germanes més petites, de 14, 10 i 4 anys, i la mare, treballadora incansable, però sense ofici ni benefici, “ni cap mena de pensió de viudetat ni orfandat”

En aquella època els vetllatoris es feien a casa i un cop es va certificar la mort del pare, el van traslladar des de “la clínica Aliança.”.

Els amics de la família van arribant per donar el condol, però una persona va ser clau en aquells moments pel futur del Josep Maria.

El Sr. Sirera, director de l’institut on estudiava i professor de Ciències “Naturals”, es va atansar a la casa a oferir el condol. Josep Maria li va comentar que “deixaria” d’estudiar per poder treballar i tirar la família endavant.

– “Ara he d’assumir aquesta responsabilitat” li va comentar al senyor Sirera.

– “Si estimes el teu pare acabaràs el PREU. No podràs anar mai a la universitat si no l’acabes, i el teu pare… què pensaria? Si ho deixes ara, no estudiaràs mai més” li va respondre.

Josep Maria va seguir el consell del Sr. Sirera. “Ara diu que és el millor consell que li han donat a tot el llarg de la seva vida”.

Poc temps després, es va examinar favorablement del PREU, a la “Universitat” Central de Barcelona.

Acabat el Preu, dels 17 als 19 anys va començar un ball de treballs per tirar la família endavant.

Va començar a treballar ajudant a col·locar antenes de televisió per les teulades de Lleida, de repartidor de butà, de cambrer a Torrelameu, carregant camions de fruita, venent llibres, i finalment en una pastisseria on treballa de nit, pensant que aprofitaria el dia per a fer altres coses. Durant un estiu, es va dedicar a vendre pollastres i gallines amb un home que tenia una camioneta, pels pobles del Pirineu de Lleida. Diu que no ha menjat mai més pollastre.”

Fa la mili endollat d’assistent del capità director “de l’orquestra del batalló, encara que ell no tocava cap instrument musical, i comença a fer de visitador mèdic amb 18 anys.

Amb aquesta feina es planteja la universitat a distància per a fer econòmiques, però “no li agrada la carrera”, i desisteix.

Un any més tard, i gràcies a un Conveni entre Ajuntament i Diputació de  Lleida amb la Universitat de Barcelona” es comencen a impartir a Lleida els estudis de dret al reinstaurat Estudi General de Lleida.

Josep Maria es matricula de primer curs de la carrera de Dret i només va necessitar una classe per descobrir que era la seva vocació.

Mentre cursa la carrera de dret, compagina els estudis amb la seva feina com visitador mèdic.

Té la sort de fer les classes a la tarda, i de tenir els millors professors.

Passa els apunts a net cada nit i estudia cada nit. Durant els matins, visita els metges “de Lleida i zones limítrofes d’Aragó, Girona i el principat d’Andorra.  Aprofita els mesos de juliol, agost, setembre i mig octubre, en els que no hi ha classes, per visitar als metges d’aquells indrets. Estudia cada dia per aprovar al mes de juny totes les assignatures, i així pot dedicar-se a l’estiu de forma exclusiva a la seva feina de visitador mèdic.”

En aquella època, el treball no era bufar i fer ampolles. Molts dies, a l’hivern, amb boira i un 600, sortia de casa a les 5 de la matinada, encara de nit i amb boira, per anar a veure als metges de La Seu d’Urgell i Andorra.

Tot i les dificultats, Josep Maria s’esforça i ho aprova tot al juny. Això li permet recuperar feina durant els mesos de juliol, agost, setembre i octubre.

Josep Maria Moragues va forjant un caràcter responsable i rigorós amb els compromisos adquirits.

A mitja carrera, i gràcies al treball, Josep Maria es casa, però això no el fa defallir en el seu objectiu.

Acaba la carrera de dret i un professor li planteja fer d’advocat a l’Ajuntament de Lleida.

Al Josep Maria se li planteja una nova decisió vital.

Estava guanyant 30.000 pessetes mensuals fent de visitador mèdic, i li n’ofereixen 25.000 al mes a l’Ajuntament de Lleida.

Òbviament, Josep Maria Moragues volia ser advocat. I va escollir correctament.

L’1 de juny comença a treballar d’advocat a l’ajuntament, i el mateix dia, en arribar a casa, diu que plegarà: “no he estudiat per a fer de funcionari”.

Se’n va a treballar amb un graduat social que necessitava un advocat per resoldre els temes socials, davant la magistratura de treball per 15.000 “pessetes” al mes (la meitat del que guanyava de visitador mèdic), però havia de seguir ajudant la mare i volia exercir la seva vocació d’Advocat.

Poc temps després decideixen ampliar la família i neix el Josep Miquel.

Temps després, Josep Maria, s’independitza i exerceix d’advocat generalista. Comença a tenir molta feina, i comença a ampliar el despatx. Fitxa l’Antonio, i poc després al Felip.

S’instal·la a la Rambla Ferran, però de seguida el despatx es queda petit, i es trasllada finalment a les oficines actuals a la Plaça Sant Joan núm. 18, on avui pots trobar-lo amb el seu equip, disposats a ajudar-te a resoldre els maldecaps que puguis tenir.