Si es declara la nul·litat en un acomiadament, suposarà per a l’empresa tenir que reintegrar al treballador al mateix lloc de treball que tenia abans de produir-se l’acomiadament impugnat amb el pagament de salaris de tramitació desde la data de l’acomiadament fins la data de notificació de la sentència que declara la nul·litat, així com el pagament adicional de una indemnització per danys i perjudicis si el treballador ho hagués demanat a la demanda i li haguessin estimat per sentència.
La nul·litat en un acomiadament es produirà en tots aquells supòsits que s’haguessin vulnerat drets fonamentals del treballador, i un dels casos més habituals es quan l’empresari acomiada al treballador com a venjança per les actuacions prèvies que hagués interposat el treballador contra l’empresa, ja sigui per reclamació de quantitats, hores extraordinàries, vacances, o qualsevol altra matèria, per la que s’hagués presentat demanda, sol·licitud de conciliació o denuncia a Inspecció de Treball.
Un altre supòsit pel que jurisprudencialment s’ha declarat la nul·litat en un acomiadament, es quan es produeix a la finalització laboral d’un treballador que es trobava de baixa mèdica de llarga duració i sempre que no existeixin altres causes motivadores de l’acomiadament, com podria ser per pèrdues econòmiques de l’empresa.
Tanmateix, tenim causes que estan expressament tipificades a l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors que suposen automàticament la nul·litat de l’acomiadament i es quan s’extingeix la relación laboral d’un treballador que es troba en situació de:
- Embaràs
- Suspensió del seu contracte de treball per maternitat, paternitat, risc d’embaràs o risc de lactància.
- Reducció de la seva jornada o excedència per cura de menors, familiars o per ser víctima de violència de gènere.
- Treballadors que s’han reincorporat després d’haber gaudit dels permisos anteriors i que no hagi transcorregut un any des del naixement o adopció del menor.
L’acomiadament que no serà nul, es aquell que es produeix en els supòsits que s’acomiadi a un treballador per motius objectius, per unes causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives que tenen els seus efectes entre el mes de març de 2020 a setembre de 2021. En aquests supòsits, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat en la recent sentència de 31 de març de 2021, que l’acomiadament serà improcedent, però no nul.