Quan es demana un préstec hipotecari al banc, aquest analitzarà la seva solvència i si considera que no és suficient per garantir el retorn del préstec concedit, exigirà la presència d’un fiador solidari, contra el qual i en el supòsit d’impagament del préstec, el banc podrá dirigir-se com si fos el deutor principal.
A la pràctica, doncs, el fiador solidari es situa en un pla d’igualtat juntament amb el deutor i juntament amb el prestatari a l’hora de respondre enfront al banc, ja que aquest es podrà dirigir a la vegada tant contra el deutor principal com contra el fiador solidari.
Ara bé, hem d’advertir que en defecte de pacte, la fiança no será solidària, sinó mancomunada, que sempre és més beneficiós pel fiador, ja que aquest tindrà els beneficis d’exclussió, divissió i ordre, que suposa que el banc abans d’anar contra el fiador ha d’anar contra el patrimoni del deutor principal i si hi hagués dos fiadors solidaris implicaría la divisió de la fiança.
Per aquest motiu, els bancs sempre pacten expressament que la fiança sigui solidària, ja que llavors el fiador perd els seus beneficis d’exclussió, divisió i ordre. No obstant, s’han publicat recents sentències que considen que aquest pacte es pot considerar abusiu si el banc no ha explicat al fiador quines són les conseqüències de constituir-se de forma solidària respecte la responsabilitat en el deute.